La mala història de Cullera amb un pirata de nom Dragut

Núria Gregori
Cullera (Ribera baixa)

No conec ningú a qui no li agrade una bona història de pirates, unes històries

Photo by Rosie Kerr on Unsplash

que enganxen sobretot als més menuts, que senten una barreja entre temor i admiració per uns personatges misteriosos amb ulls tapats, potes de pal o mans en forma de garfi. Terribles guerrers sense escrúpols que hissaven banderes negres amb tíbies i calaveres buscant tresors amagats per mars llunyans... o potser no eren tan llunyans...

Aquest cap de setmana Cullera celebra la segona recreació d'un fet que es barreja entre la història i la llegenda, una història que ens fa badar els ulls quan imaginem pirates turcs brandant espases en forma de mitja lluna pels carrers de la Cullera renaixentista. Per què fou un 25 de maig de fa gairebé 500 anys (1550) quan la ciutat fou assaltada pel temible pirata Dragut, un pirata 'd'orelles grans' segons Miguel de Cervantes que va imposar l'estat de terror per les costeres localitats del mar Mediterrani.

Dragut, lloctinent de Barbarroja

Imatge de Byografya

Turgut Reis (1485?-1565), més conegut a les nostres terres com a Dragut, era un temut corsari otomà que va viure al segle XVI, en uns moments que la pirateria (especialment turca i berber) arrasava les costes del Mediterrani. Dragut era lloctinent de Jeireddín Barbarroja (Lesbos, 1475 -Istanbul, 1546) amb qui va lluitar en nombroses batalles pel mediterrani contra els vaixells cristians. Barbarroja a més, era el protector de Dragut i fou el responsable de pagar el rescat de 30.000 ducats, quan Dragut fou capturat pels genovesos (sota les ordres de Carles I) i enviat 4 anys a galeres.

Dragut fou immediatament alliberat i a la mort de Barbarroja el 1546, es posa al front d'una flota de 24 bergantins, unes galeres corsàries de gran eficàcia i assalt molt ràpid, amb les que en 1550 inicia una campanya de saqueig pel mediterrani occidental. A setembre d'aquest mateix any i després de mesos de batalles, les naus cristianes forcen la retirada de Dragut, però aquest els prepara una trampa a l'illa de Djerba (Yerba, Tunísia), on  Dragut fou especialment cruel i sanguinari amb els presoners als qui decapita i erigeix amb els seus cranis un monticle. El pirata fugirà rumb Istanbul des d'on es llança a la conquesta de Malta. Dragut va uns morir anys més tard, per l'impacte d'una canonada en el segon dels intents que els otomans feien per conquerir aquest arxipèlag, una illa que mai arribaria formar part del seu imperi.

L'assalt de Cullera

Durant els primers mesos de 1.550 Dragut va assetjar, assaltar i saquejar poblacions al llarg de tota la costa mediterrània: Calàbria, Elba, Còrsega, Alacant, Pollença... i entre elles és conegut a la Ribera pel saqueig de la localitat de Cullera, a la desembocadura del riu Xúquer on, segons explicava el cronista Andrés Piles a Historia de la ciudad de Cullera (1893), després de passar la nit amagats a la cala enfront de la platja de Sant Llorenç, amb les primeres llums del dia 27 naus, capitanejades pel corsari entraren a la localitat per la desembocadura del riu Xúquer, des d'on 600 soldats turcs atacaren per sorpresa la ciutat.

Recreació Cullera 2017. Foto Levante-emv

Es conta a les cròniques de la localitat que l'assalt va durar tot el dia i els contrabandistes capitanejats pel malcarat pirata assetjaren, robaren i segrestaren dones i xiquets. Tropes cristianes foren enviades per tractar de salvar la situació, però ja poc més pogueren fer que negociar amb el pirata perquè deixara en llibertat als ostatges. Unes negociacions que conta la tradició se celebraren a l'anomenada Cova de Dragut (actualment únic museu dedicat a la pirateria de l'estat espanyol), però que amb les negociacions únicament aconseguiren incrementar encara més botí pirata. El pas de Dragut per Cullera va deixar una localitat empobrida i gairebé despoblada durant dècades, que no va aconseguir tornar a la seua vida habitual fins que anys més tard foren rehabilitades les construccions i els sistemes defensius seriosament perjudicats a l'ofensiva turca.

Explorant la història local

Recreació Cullera 2017. Foto Ajuntament de Cullera

Amb l'objectiu de donar a conéixer i reivindicar aquests esdeveniments concrets de la història de Cullera, a la vegada que potenciar el turisme cultural en una localitat coneguda sobretot per les seues platges, la Regidoria de Patrimoni i Museus de l'Ajuntament de Cullera posa en marxa un cap de setmana dedicat a la història pirata de la localitat. Des del pròxim divendres 1 de juny i fins al diumenge 3, al carrer del Riu s'ubicarà un mercat Pirata i el dissabte 2 tindrà lloc l'acte central d'aquest cap de setmana temàtic. A les 19 h els pirates turcs desembarcaran pel riu Xúquer (a l'altura del carrer del riu), uns avalots que passaran per la casa dels Borja i les places de l'església i el mercat, on no faltaran segrests, robatoris i un intercanvi de presoners que conclourà l'acte. Una oportunitat per acostar-nos a la història i evocar anys de victòries i derrotes, de moros i de cristians, de conquestes i saquejos, de captiveris i llibertats.

 Rosie Kerr