Núria Gregori Sebastià
Algemesí (Ribera alta)
La sala d'exposicions del
Casino Liberal d'Algemesí i el
Museu de la Festa d'aquesta mateixa localitat, acullen les exposicions
Parelles de Tiepolo i
El joc del color dues exposicions de
Rafael Armengol comissariades per
Martí Domínguez. Les exposicions han sigut organitzades per la
Universitat de
València i el
Patronat Martínez Guerricabeitia, i reben ara el suport de l'
Ajuntament d'Algemesí on es podrà visitar fins al pròxim 9 de setembre.
Rafael Armengol (
Benimodo, 1940) és un d'eixos noms que ràpidament relacionem amb l'art, amb l'art valencià contemporani on guspireja des de la dècada dels anys seixanta amb un art realista de denúncia social. Unes obres en què ja destaca l'ús del color, de la llum i l'apropiació d'imatges de la iconografia clàssica, unes característiques sobre les quals continuarà investigant al llarg de tota la seua trajectòria, creant un llenguatge propi, en el que la imatge sembla convertir-se en el mitjà, la ferramenta que li permet treballar el tema: la percepció de la llum i del color per l'espectador.
La iconografia clàssica
 |
| A Tiepolo, parella 15, 2013-17 |
Després de treballar sobre les obres d'alguns mestres del renaixement (
Botticelli,
Uccello,
Mantenga), Armengol ens presenta una sèrie dedicada a l'artista barroc
Giovanni Battista Tiepolo (Venècia, 5 de març de 1696 -
Madrid, 27 de març de 1770), pintor, gravador i un dels grans mestres de la pintura al fresc del Barroc, que circumstancialment va morir a Madrid, on residia després d'haver sigut contractat per
Carles III per pintar el gran fresc de la sala del tron del
Palau Reial de Madrid. Una dada històrica, que li permet a Armengol tancar l'ullet de nou a un tema social, la necessitat d'emigrar per trobar treball.
Armengol mostra en aquesta exposició la serie en la que ha treballat durant els últims 5 anys, però l'artista de Benimodo, ja havia treballat amb anterioritat sobre obres de Tiepolo. En 1983 havia realitzat alguns gravats sobre l'obra
Abraham i els tres àngels (1973), una primera aproximació a l'obra del pintor
barroc amb la que va conéixer la importància que el color tenia també per a aquest artista de qui afirma que és 'un dels pintors més nítids de la història de l'art quant a la composició i el color'.
La importància del color
 |
| A Tiepolo, parella 10, 2013-17 (fragment) |
Conta Armengol que va començar a interessar-se per com es representava el color aproximant-se a les reproduccions fotogràfiques en revistes, llibres i diaris, a ampliar i mirar les trames que teixien les imatges per a
formar-les. Una curiositat que el va portar a fer estudis més profunds, a
mirar també com eren les imatges de la televisió i els ordinadors, a
estudiar com la llum transforma els colors i com l'anatomia del nostre
ull transforma la llum que li arriba.
 |
| Claustre Museu de la Festa |
Unes investigacions amb què ha creat una obra molt personal, en la que juga amb la percepció de l'espectador que situat al centre de la sala, pot percebre com estan perfectament dibuixades les sensuals corbes de les figures de la
mitologia grega i romana preses a Tiepolo. Unes formes que es cobreixen per un vel que dóna a les imatges un aspecte pròxim al
pop art i que a l'apropar-nos al llenç ens mostra la jugada. Línies o mil·limètrics hexàgons conformen una complexa trama que ens desdibuixen les figures per a codificar l'obra i traduir-la en colors, en concret en tres colors: roig, verd i blau, els únics que ha utilitzat
per a crear la sèrie exposada. Els matisos, els altres colors que apareixen són trucs resultat d'enfosquir un color, d'afegir-ne d'un altre de crear, en definitiva, una il·lusió òptica.
Un joc que Armengol magnifica als tres mosaics exposats al claustre del Museu de la Festa on tessel·les de 10, 15 i 20 cm representen la cara de la
Jove amb Mandolina (Tiepolo, c. 1955) un format que obliga a l'espectador a mirar-les des del pati on, mode de vitralls Armengol ha reproduït els patrons de color en uns vinils translúcids amb què ens obliga a prendre consciència de la invenció del color.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada