Núria Gregori
Carcaixent (Ribera Alta)
 |
| Mosaic Nolla. Casa Carreres. Foto: Aj. Carcaixent |
La quotidianitat sovint banalitza el nostre dia a dia. Les cases, els carrers, les places del nostre poble són el nostre paisatge quotidià i el dia a dia,
fa que moltes vegades restem -sense pensar-ho- valor a les coses que ens
envolten. Els nostres pobles estan plens de testimonis de la història,
la cultura, la tradició, l'art. Uns testimonis que per a veure'ls només
cal mirar-los des d'una altra perspectiva, dotar-los d'un altre context,
conéixer la seua història.
Aquest cap de setmana (8, 9, 10 de juny)
Carcaixent celebra la 3a edició de la
Fira Modernista, un projecte ja consolidat que va sorgir l'any 2016 per a commemorar que feia cent anys que Carcaixent rebia el títol de 'ciutat'. Una cita, que en només 3 anys, ha aconseguit que els seus veïns miren d'una altra manera els carrers i les cases que els habiten. La
Missa,
Sant Roc, el passeig, els horts ... reben ara la mirada entesa dels carcaixentins que ens conten parts de la història de la seua ciutat, sentint-se'n orgullosos de formar part d'ella.
Reivindicar l'art per l'art
El modernisme és un moviment artístic conegut i popular, i si ens pregunten, segur que tots encertem a donar un nom d'un arquitecte modernista:
Antoni Gaudí, segurament el nom més conegut del modernisme català junt
Lluís Domènec Muntaner, Josep Puig i Cadafalch i tants altres. Però el modernisme és un estil internacional que com tots els estils, s'impregna de les pàtines locals i sofreix variacions depenent del lloc on es trobe, unes variacions que en el cas del modernisme afectaran també al nom. Així a França serà l'
Art Nouveau de
Victor Horta o
Alfons Mucha a Anglaterra el
Modern Style de
William Morris o
Charles Rennie Mackintosh a Àustria serà la
Sezessión amb
Otto Wagner o
Gustav Klimt.
 |
| Foto Ajuntament de Carcaixent |
Són anys de forta industrialització, en què les màquines i el treball en cadena uniformen i simplifiquen el disseny, i el modernisme sorgeix per a reivindicar la
sobirania econòmica d'una burgesia adinerada i disposada a
diferenciar-se mitjançant l'art. Un art que engloba totes les
disciplines: pintura, escultura, arts gràfiques, arts aplicades i
sobretot, arquitectura. I defineix un estil en el qual els materials com
el ferro colat, el vidre i el formigó determinaran el caràcter d'uns
edificis amb cúpules de vidre i murs sinuosos, en els que la decoració
és d’un marcat caràcter orgànic que imita les formes de la natura amb
predomini de les línies corbes.
Carcaixent: la ciutat moderna
 |
| Foto Ajuntament de Carcaixent |
Aquest estil tindrà un caràcter marcadament urbà, és la burgesia que habita les capitals la que fomenta el sorgiment i expansió d'aquest art però que -com tot gairebé tot- tard o prompte acaba arribant als pobles, on sustentada pels pròspers negocis agrícoles ha sorgit una nova i forta burgesia rural. El 1916, Carcaixent era una ciutat puixant amb una indústria forta al voltant dels magatzems de taronja (més de 20 magatzems entre 1911 i 1920), organitzats al voltant de les vies de tren que permetien una ràpida exportació de les mercaderies. Una exportació que posava en contacte als valencians (inclòs als de poble), amb ciutats que inspiraven el gust dels locals cap a la tendència de moda: el modernisme en totes les seues variacions.
Els primers anys del segle XX són anys en què les ciutats i pobles enderroquen les muralles per a construir nous i moderns carrers en els eixamples reticulars. Carcaixent no tenia muralles, però si portes i el 1907 es projecta un eixample burgés que tindrà com a eix principal
El Passeig. Les cases noves que es construiran al Passeig o als carrers
Sants o
Santiago Apòstol, per exemple, es construiran seguint les noves modes importades, però tots volien anar a la moda i també les cases velles (carrer
St. Roc o
Julià Ribera, per exemple) es reformaran i decoraran amb aplicacions vegetals per donar una aparença moderna sense grans inversions. Com a
València ciutat, el modernisme de Carcaixent barrejarà trets del modernisme català i francés, amb un ús decoratiu de formes naturals i orgàniques i l'adopció del caràcter geomètric de la
sezession centreeuropea.
El magatzem de taronja emancipa la dona
 |
| Foto Ajuntament de Carcaixent |
Aquests són -com hem nomenat- anys de boom econòmic, però també de revolucions socials, sobretot per a la dona que per primera vegada va a treballar als magatzems de taronja, ja no treballa a la casa amb el negoci de la seda, sinó que treballa per a un altre i té un salari propi. Així el
Magatzem de Taronja de José de Ribera, justifica doblement la seua importància en la construcció del relat de la Fira Modernista. Per un costat és l'únic exemple de magatzem de taronja de l'època que queda a la localitat, i per altre, foren magatzems com aquests els que possibilitaren el canvi social i econòmic per a les dones de
La Ribera. Una revolució social i econòmica al voltant de la qual girarà la temàtica de la Fira en aquesta tercera edició, amb unes dones emancipades que volen fer valer els seus drets i que es representarà amb la teatralització d'un comité de benvinguda on carcaixentins abillats amb vestimentes d'època, esperaran
Elena Just (1873- segle XX), política republicana i referent del primer
feminisme valencià, que va lluitar per aconseguir un projecte educatiu integral per a la dona i va fomentar l'anticlericalisme femení.
Una Fira on el Magatzem de José de Ribera, les
visites guiades, passejades i teatralitzacions ens obligaran a elevar les nostres mirades i descobrir les façanes dels carrers històrics de la localitat, les cases senyorials i els horts monumentals. Uns dies en què associacions, comerços i voluntaris s'esforcen per retrobar el sabor d'una època esplendorosa i fer-nos-la gaudir en cada activitat, en cada comerç, en cada bar, en cada racó de la ciutat. Així que és el moment de traure de l'armari els nostres vestits d'època i passejar un poble que fa valer el seu patrimoni.
Gràcies a Xus Olaso i Lluís Candel per estimar tant el patrimoni del seu poble i cedir-me part del seu temps i coneixements.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada