La complexa relació entre els museus locals i la tecnologia digital o una crònica de la VII Jornada de Museus Locals
Núria Gregori
La Llosa de Ranes
La Llosa de Ranes (La Costera) va acollir la passada setmana, la VII Jornada de Museus Locals organitzada per la Diputació de València. La Jornada que en aquesta edició portava per tema Museus locals i tecnologies digitals. Eines per a divulgar i comunicar els museus, ve servint des de fa uns anys com a punt de reunió per als treballadors dels museus de la Diputació, una eina de reflexió sobre la situació dels seus propis centres que comparteixen amb estudiants, gestors culturals i càrrecs electes (pocs) amb competències en aquests temes.
El tema
Les jornades, plantejades com una diada de formació per als treballadors de la xarxa de Museus de la Diputació, semblava tenir com a objectiu el de motivar als seus propis treballadors per a millorar les seues competències en tecnologies digitals, pel que aquesta sessió sembla que es va organitzar com un primer acostament que els animara a seguir adquirint destreses digitals. Segons paraules del director del Museu Valencià d’Etnologia, Francesc Tamarit, la mitjana d’edat dels treballadors de museus supera els 50 anys, uns treballadors nadius analògics que necessiten actualitzar-se en noves tecnologies aplicades a la funció social del Museu.Les ponents
Com una espècie de sessió de coaching en comunicació digital, la Diputació va convidar a dues dones que van saber transmetre als assistents la necessitat de què tots els treballadors del Museu, s’impliquen en l’estratègia digital d’aquests.
L’encarregada de la primera ponència fou Conxa Rodà, Cap d’estratègia i comunicació al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Conxa va presentar una ponència que portava per títol La transformació digital en els museus: connectant amb el públic, en la que va utilitzar com a fil conductor, l’estratègia digital que ella mateixa implementa al MNAC. Va insistir en el fet que les eines digitals són una ferramenta per a cobrir les necessitats del museu i que aquestes s’han d’aplicar per a acompanyar al museu en el procés de canvi de consum cultural. Un canvi tecnològic que comporta també un canvi en la concepció del museu, doncs «el gran canvi de la tecnologia digital és el canvi d’orientació de l’objecte al visitant». Un procés al qual estan ja sotmesos (o deurien) des de fa uns anys els museus, una transformació que s’ha de sustentar, segons Conxa, en 5 elements de treball que afecten a tots els departaments del museu: organització, estratègia, públics, continguts i tecnologia.
La segona sessió, va anar a càrrec de Clara Merín, periodista i docent amb una àmplia experiència en l’àrea de comunicació d’empreses i institucions culturals. Clara, amb la ponència Estratègies digitals en els museus; exemples i bones pràctiques, va fer un repàs a tota una sèrie de tecnologies que «canvien i enriqueixen la visita al museu», en la que va presentar exemples d’un conjunt de ferramentes digitals que utilitzen museus i institucions culturals d’arreu del món per a enriquir «abans, durant i després» la visita als centres: aplicacions, realitat augmentada, gifs, xarxes socials, videojocs, museografia interactiva... Una ponència que tenia com a objectiu que els assistents pogueren traure idees que els permeten generar estratègies per a aplicar als projectes museístics en els quals treballen. Un complet repàs a la crème de la crème de la tecnologia digital (MET, TATE, Thyssen, Rijksmuseum...) però també a iniciatives digitals de centres menuts que han aconseguit un gran ressò (Lázaro Galdiano, Vila Romana de l’Albir, Museo de Antequera...)
La jornada va concloure amb la visita al Museu de la Casa del Pou, un espai que des del 2015 alberga el Museu Històric i Artístic de la Llosa de Ranes. La visita a la que pogueren assistir els participants de les jornades, va anar a càrrec d’Aureli Doménech i Antonio Herrero, responsables de la museografia de l’espai. Un museu que conta la història de la Llosa, la seua tradició, a partir dels elements propis que la identifiquen com a poble: la dansa del Vetlatori, les fonts, l’ermita, la romeria... Un centre que compta amb un espai on els llosers, mitjançant donacions poden contribuir a l’enriquiment de l’espai i a la construcció de la seua pròpia història, ja que el museu recull els testimonis dels seus habitants, fotografies i objectes que permeten enriquir el discurs.
 |
| Photo by Alicia Steels on Unspalsh |
La segona sessió, va anar a càrrec de Clara Merín, periodista i docent amb una àmplia experiència en l’àrea de comunicació d’empreses i institucions culturals. Clara, amb la ponència Estratègies digitals en els museus; exemples i bones pràctiques, va fer un repàs a tota una sèrie de tecnologies que «canvien i enriqueixen la visita al museu», en la que va presentar exemples d’un conjunt de ferramentes digitals que utilitzen museus i institucions culturals d’arreu del món per a enriquir «abans, durant i després» la visita als centres: aplicacions, realitat augmentada, gifs, xarxes socials, videojocs, museografia interactiva... Una ponència que tenia com a objectiu que els assistents pogueren traure idees que els permeten generar estratègies per a aplicar als projectes museístics en els quals treballen. Un complet repàs a la crème de la crème de la tecnologia digital (MET, TATE, Thyssen, Rijksmuseum...) però també a iniciatives digitals de centres menuts que han aconseguit un gran ressò (Lázaro Galdiano, Vila Romana de l’Albir, Museo de Antequera...)
La Casa del Pou
La jornada va concloure amb la visita al Museu de la Casa del Pou, un espai que des del 2015 alberga el Museu Històric i Artístic de la Llosa de Ranes. La visita a la que pogueren assistir els participants de les jornades, va anar a càrrec d’Aureli Doménech i Antonio Herrero, responsables de la museografia de l’espai. Un museu que conta la història de la Llosa, la seua tradició, a partir dels elements propis que la identifiquen com a poble: la dansa del Vetlatori, les fonts, l’ermita, la romeria... Un centre que compta amb un espai on els llosers, mitjançant donacions poden contribuir a l’enriquiment de l’espai i a la construcció de la seua pròpia història, ja que el museu recull els testimonis dels seus habitants, fotografies i objectes que permeten enriquir el discurs.
Gracias Nuria por esta completa reseña sobre las Jornadas de Llosa de Ranes. Un saludo! Clara m
ResponElimina