Núria Gregori
Alginet (Ribera Alta)
Els carrers d’Alginet, acullen una xicoteta mostra que amb el nom d’Art al carrer, pretén tornar quotidià l’art contemporani per als alginetins. Una exposició formada per una vintena d’obres realitzades per alumnes d’ESO, estudiants de Belles Arts i artistes amateurs que fins al pròxim 6 de juny, es poden veure penjades de les façanes i balconades de l’Ajuntament de la localitat i alguns edificis del voltant.
Com explica Julia Bosch, comissaria de l’exposició, la mostra pren com a inspiració el festival d’art tèxtil Art al vent que prepara ara la 15 edició a Gata de Gorgos (Marina Alta), una exposició organitzada per l’Escola de Plàstica Experimental Antonio Vives, depenent de l'Ajuntament de la mateixa localitat. Una iniciativa amb la què durant uns dies, les balconades de Gata llueixen abillades amb teles teixides i estampades per artistes, rememorant així el costum de penjar als balcons els millors tèxtils de la casa com a teló de fons per a processons i actes festius.
La idea és represa de forma més modesta per Art al carrer on una vintena d’artistes exposen en bastidors de metre i mig la seua interpretació de la cultura i la lectura, tema al voltant el que gira l’exposició organitzada per a celebrar el dia del llibre. Un tema que els artistes han interpretat de formes i tècniques diverses des d’impressions en lona fins a acrílic, oli o tècniques mixtes. L’exposició segons ens explica Julia, té a la localitat una molt bona acollida, tant entre els autors que participen a través d’una convocatòria pública, com entre els habitants de la localitat. I és que l’exposició, a més de comptar amb artistes d’Alginet, es representen a les obres alguns personatges coneguts a la mateixa com són Elvira Bosch i Ismael Latorre, fills predilectes de la localitat, o Maria Montes i Josefina Heredia dues dones populars, conegudes i estimades pels alginetins.
Malgrat que l’exposició no destaca per la qualitat estètica de les obres
exposades (la major part obra d’artistes aficionats), sí que ho fa la iniciativa que converteix els carrers d’Alginet en una sala d’exposicions inesperada, permetent als seus ciutadans familiaritzar-se amb l’art plàstic a la vegada que habilitar nous espais d’exposició als artistes locals, donant resposta a una de les clàssiques reivindicacions dels artistes com és la falta d’espais on exhibir la seua obra. Per què si bé és cert que d’uns anys ençà els museus i centres d’art s’han multiplicat arreu del país, són pocs els llocs on poden mostrar la seua feina els joves artistes o simplement aquells que encara no han pogut consolidar professionalment la seua trajectòria.
I és que sovint és un repte per als artistes trobar llocs on exposar, on mostrar la seua obra per a convéncer, com diu Tham Casany (Alginet, 1984), que ‘ser artista és una feina i a més una feina cara’. Un problema que ho és menys a Alginet on l’ajuntament disposa d’una sala d’exposicions al vestíbul del Teatre Modern, un espai que es cedeix gratuïtament als artistes locals perquè presenten les seues obres. Un fet que mostra la sensibilitat de l’Ajuntament d’Alginet per l’art contemporani, ja que amb pocs recursos (els artistes s’han d’encarregar del muntatge i la custòdia de les obres durant les hores d’apertura al públic) permet als artistes donar a conéixer en què treballen i començar a dibuixar els seus currículums. Casany posa de manifest la falta d’espais on exposar, no només als pobles també a les ciutats i afirma, referint-se a Alginet, que ‘és un vertader luxe disposar d’un espai per poder exposar al poble’, doncs generalment les agendes de les cases de la cultura i sales d’exposicions municipals 'solen estar ocupades per mostres d’associacions locals on és realment difícil trobar un espai per als artistes professionals'.
Alginet sembla així, prendre com a estratègia per al foment de l’art i la cultura convertir els seus habitants en una mena de públic captiu de l’art contemporani, transformant espais inesperats en sales d’exposició. Els habitants d’Alginet, com els escolars que van amb al museu amb el col·legi tinguen o no interés per l'art, es trobaran amb l’art contemporani quan facen un café a la plaça, passegen pel poble a la fresca, facen gestions a l’Ajuntament o acudisquen a un concert o un espectacle al teatre. Una estratègia que amb continuïtat i una programació adequada no pot donar mals resultats.
Alginet (Ribera Alta)
Els carrers d’Alginet, acullen una xicoteta mostra que amb el nom d’Art al carrer, pretén tornar quotidià l’art contemporani per als alginetins. Una exposició formada per una vintena d’obres realitzades per alumnes d’ESO, estudiants de Belles Arts i artistes amateurs que fins al pròxim 6 de juny, es poden veure penjades de les façanes i balconades de l’Ajuntament de la localitat i alguns edificis del voltant.
Del cobertor al llenç, el balcó com a lloc d’exposició
La idea és represa de forma més modesta per Art al carrer on una vintena d’artistes exposen en bastidors de metre i mig la seua interpretació de la cultura i la lectura, tema al voltant el que gira l’exposició organitzada per a celebrar el dia del llibre. Un tema que els artistes han interpretat de formes i tècniques diverses des d’impressions en lona fins a acrílic, oli o tècniques mixtes. L’exposició segons ens explica Julia, té a la localitat una molt bona acollida, tant entre els autors que participen a través d’una convocatòria pública, com entre els habitants de la localitat. I és que l’exposició, a més de comptar amb artistes d’Alginet, es representen a les obres alguns personatges coneguts a la mateixa com són Elvira Bosch i Ismael Latorre, fills predilectes de la localitat, o Maria Montes i Josefina Heredia dues dones populars, conegudes i estimades pels alginetins.
Malgrat que l’exposició no destaca per la qualitat estètica de les obres
Trobar un lloc, trobar el lloc
Alginet sembla així, prendre com a estratègia per al foment de l’art i la cultura convertir els seus habitants en una mena de públic captiu de l’art contemporani, transformant espais inesperats en sales d’exposició. Els habitants d’Alginet, com els escolars que van amb al museu amb el col·legi tinguen o no interés per l'art, es trobaran amb l’art contemporani quan facen un café a la plaça, passegen pel poble a la fresca, facen gestions a l’Ajuntament o acudisquen a un concert o un espectacle al teatre. Una estratègia que amb continuïtat i una programació adequada no pot donar mals resultats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada