Felip V i els seus veïns. El Museu de Belles Arts de Xàtiva

Núria Gregori
Xàtiva (La Costera)

Reixa de punxons dels monestir de Sta. Clara, c. 1400

La Casa de l’ensenyança de Xàtiva seu, des del 2015, del Museu de Belles Arts municipal, és coneguda per una de les obres que conserva, el retrat de Felip V que en 1719 va pintar l’artista local Josep Amorós. Una obra que es coneix no per la seua qualitat artística, sinó per la seua posició, girada cap avall, tot un símbol de l’animositat dels xativins cap al borbó representat. Un retrat envoltat de fort significat, al voltant la qual s'articula el discurs de la col·lecció format per obres des del segle XIV fins el XX.

Un projecte de l’Arquebisbe Mayoral

Façana Casa de l'Ensenyança. Font: Xàtiva Turisme

L’edifici fou construït a meitat segle XVIII seguint les característiques de l'arquitectura barroca, per iniciativa de l’Arquebisbe Mayoral, un canonge d'origen zamorà a qui Felip V va ordenar arquebisbe de València l’any 1737.  L’arquebisbe sembla que no estava massa d’acord amb les idees de la il·lustració i l’enciclopedisme francés que s’estaven estenent per la península (recordeu allò de la llibertat individual del ciutadà, la igualtat jurídica, la unió de ciència i tècnica...),  i va decidir combatre-les amb una de les premisses de la pròpia il·lustració: l'educació com a instrument per a la difusió de la raó.  Una idea amb la que va iniciar la construcció d'escoles a diferents municipis del seu arquebisbat, entre elles la Casa de l’Ensenyança de Xàtiva, que llueix l’escut de l’arquebisbe flaquejant la porta de l'edifici, entre rocalles barroques i lleons.

Un canvi de perspectiva

El el museu es coneix generalment per una obra, o millor dit  per un fet, girar un quadre en sentit invers. I no és per a menys, el quadre és un retrat de Felip V, pintat pocs anys després de la crema de la ciutat com a venjança per la resistència xativina als borbons durant la Guerra de Successió. Quant Felip V va guanyar Xàtiva, li va imposar un castic exemplificant perquè servira d’escarment a tots els maulets valencians, va incendiar Xàtiva arrasant-la i li va llevar (entre altres privilegis) el nom, des d’aleshores i durant més de 100 anys Xàtiva va passar a ser San Felipe i els xativins, ja foren per sempre socarrats.

Joan Fuster i Santiago Albertí. Font: Espai Fuster

Uns fets que no s’obliden fàcilment, i una prova és que més de dos segles després el conservador del museu Carlos Sarthou, decidira canviar l’orientació de l’efígie de tan insigne personatge, segons conten, animat o convençut per un capellà i uns pocs estudiants a finals dels anys 40 del segle XX. Un fet agosarat en plena dictadura, que es degué conéixer a poc a poc i en veu baixeta en alguns cercles del País Valencià, i sorprenia inclòs Joan Fuster que quan visita la ciutat (Diari, 9 de juny de 1957), es retrata amb el quadre i mostra la seua admiració al que considera una ‘pueril venjança’ es mantinguera fins eixos dies i justifica la necessitat de fotografiar-se amb l'obra perquè ‘qualsevol dia, sens dubte, els botiflers actuals advertiran la injúria, i la corregiran’.

La col·lecció de gravats

El museu conserva també, una important col·lecció de gravats, amb obres del francés Jacques Callot (1592-1637), qui es va especialitzar en la representació de captaires, gent amb deformacions, personatges de novel·les picaresques i del teatre. Un autor que amb els personatges de la seua sèrie Grans miseries de la guerra (1633), va influenciar Francisco de Goya en alguns dels seus gravats.

'Caprichos', Francisco de Goya

Junt aquests gravats de Callot, el museu exhibeix una edició de les sèries de Goya Caprichos (1799) i Disparates (1815-1825), amb els que Goya satiritza la societat espanyola de finals del segle XVIII, posant especial èmfasi en la noblesa i el clero. És conegut que les idees de Goya estaven molt relacionades amb la il·lustració i l’enciclopedisme francés, amb els que compartia inquietuds que quedaren reflectides a la sèrie dels Caprichos, una sèrie en la que posava de manifest les mancances morals de l’època i es mostrava contrari al fanatisme religiós, les supersticions i la inquisició, unes idees allunyades de la moral de l’arquebisbe Mayoral, que com recordareu per combatre-les va construir l’edifici on ara es conserven i exhibeixen.

El depòsit del Museo del Prado

Vista d'una de les sales del museu

Potser el museu la Casa de l’Ensenyança es conegut pel Felip V ultratjat, però si el nom de Xàtiva està a la història de l’art és també per què José de Ribera spagnoletto, va nàixer a Xàtiva encara que gairebé tota la seua carrera la va desenvolupar a Itàlia, on el coneixien amb aquest nom. Un naixement insigne que ha propiciat que el Museo del Prado cedisca en depòsit al museu de la Casa de l’Ensenyança obres de José de Ribera i d'altres autors i tallers importants de l’època que permeten al visitant contextualitzar l’autor i el seu període. Així trobem obres de Carducho, Martínez Mazo, Murillo... unes obres que si bé és difícil que troben lloc entre les sales del Museu del Prado, el fet que les cedisquen a La Casa de l’Ensenyança ens permet tindre una bona finestreta a la història de l’art ben prop de casa.