Núria Gregori
Sumacàrcer (Ribera Alta)
Sumacàrcer acull fins al pròxim 13 de maig l’exposició
Estètica republicana a València. Innovacions i pervivències (1931-1939), una exposició per apropar-nos a l’art d’una època marcada en l’àmbit estètic per les avantguardes artístiques i els conflictes bèl·lics. L’exposició s’inclou dins el programa d’exposicions itinerants que la
Diputació de València ofereix a través del
MUVIM, i presenta rèpliques a mida real de les obres exposades a la seu del museu dins la mostra
La modernitat republicana a València. Innovacions i pervivències (València, 2016).
Una exposició pensada per als pobles
 |
| Artur Ballester, 1936-39 |
Conten des de la Diputació de València que, quan estava al MUVIM l’exposició
La modernitat republicana a València. Innovacions i pervivències, foren molts els ajuntaments que s’interessaren a portar la mostra als seus pobles, tants que els va empényer a crear una versió de l’exposició, amb el contingut un poc més concentrat i formada per rèpliques per a què poguera itinerar per les poblacions de la província. Una exposició que després de veure’s a l’
Eliana,
Xiva,
Llíria... recau ara a
Sumacàrcer i pròximament visitarà l’
Alcúdia,
Potries o
Iàtova amb l’objectiu de generar preguntes i crear espais de reflexió i debat al voltant d’una època molt complexa socialment i políticament, però molt fructífera artísticament.
L’exposició està composta per una cinquantena d’obres, totes elles rèpliques, entre les quals trobem pintures de
Teodoro Andreu,
Manuela Ballester o
Balbino Giner. Entre aquestes pintures, compta amb un lloc destacat a la sala d’exposicions de Sumacàrcer, una rèplica de l’
Al·legoria de la República, obra d’
Alfred Claros (València, 1893 - Sueca, 1965). Una pintura encarregada per l’
Ajuntament de Sueca per al Saló de Sessions i que durant la Guerra Civil -com tantes altres coses- va desaparéixer misteriosament. No fou fins a 2007 quan es va trobar el llenç a la casa de l’intel·lectual valencià
Joan Fuster on segons sembla el seu pare
Joan Fuster i Seguí, carlista i primer tinent d’alcalde al primer ajuntament franquista de Sueca, la va amagar enrotllada durant dècades conscient -segurament- de la seua vàlua artística.
Les pintures comparteixen espai amb cartells d’una i altra ideologia política:
Josep
 |
| Botija republicana |
Renau,
Luís Dubón,
Vicente Ballester,
Carlos Ruano o
Artur Ballester, aquest últim autor del cartell
CEA paga al productor de taronja. ¡Tota la taronja exportable per a exportació! (1936-39), una imatge recuperada hui com a icona del programa de La Sexta
Al rojo vivo, un exemple més de com és d’actual l’estètica d’època republicana. A més en el cas de Sumacàrcer l‘exposició s’ha personalitzat amb peces aportades pels mateixos veïns, com una placa de la Plaça de la República (present també a l’exposició de València), un reglament de treballadors del camp de Sumacàrcer
La Verdad, o una botija amb la forma d’una al·legoria de la República descolorida pel pas del temps i la capa de calç que li aplicaren com a camuflatge durant la guerra i la dictadura.
1200 habitants i la cultura
 |
| Aureli Domènech i David Pons |
L’exposició s’inclou dins la programació cultural d’una població de poc més de 1000 habitants, que tira endavant amb pas ferm gràcies a l’incansable treball del regidor de cultura de la localitat
David Pons i el tècnic de cultura
Aureli Domènech (sí, l’Ajuntament de Sumacàrcer compta amb un tècnic de cultura). Dos entusiastes de la cultura als qui els ‘uneix el plaer de gaudir’ d’aquesta i que amb més voluntat que pressupost porten programant des de fa dues legislatures, demostrant que amb ganes i molt d’esforç es pot oferir una programació estable i variada, inclòs en un municipi menut.
No són poques les dificultats amb les quals s’ha enfrontat aquest ben avingut equip en aquests darrers anys, la falta d’inversió en infraestructures o com convéncer al seu propi equip de govern de la importància de gastar diners en cultura, perquè tal com afirma David, ‘no és qüestió de diners sinó d’estar convençuts de fer-ho’, i David i Aureli ho tenen ben clar. Una vegada passats els primers esculls, calen moltes hores de feina per conéixer i sol·licitar ajudes a la diputació de València i signar convenis de col·laboració a l’
Institut Valencià de Cultura o amb la
Facultat de Belles Arts tingueren durant dos anys un conveni de col·laboració que permetia als estudiants de la facultat exposar a Sumacàrcer. A més de crear sinergies amb ajuntaments veïns i institucions no tan properes, amb el que han aconseguit teixir una ferma xarxa de relacions, basades en la confiança, de les que
tirar mà de tant en tant.
El model Sumacàrcer
Una dedicació que els ha portat a consolidar una programació que va cresquen any rere any amb una programació mensual de teatre (premiada per l’
Associació d’Empreses d’Arts Escèniques del P.V. en 2017), exposicions itinerants i de producció pròpia, circuit d’humor, circuit de jazz... unes activitats que estan generant a Sumacàrcer una reputació, una marca, que els permet oferir als veïns una programació cada vegada de més qualitat. Una agenda seleccionada amb el ‘filtre de Sumacàrcer’ perquè puga incloure a tota la població, independentment de la seua ideologia política per què ‘aquest és un poble menut i no ens podem deixar a ningú fora’, afirma David.
Un projecte que es consolida amb el temps i que en els pròxims mesos adquirirà una nova entitat apostant per una tasca d’investigació i etnologia, amb la creació d’un arxiu sonor de testimonis locals i la catalogació de la col·lecció etnològica de que disposa l’Ajuntament. Un propòsit que es vincula al projecte del nou centre social i cultural que Sumacàrcer té previst emprendre en els pròxims mesos. Unes empreses recolzades per un poble que participa de forma molt majoritària en cadascuna de les activitats que s’organitzen i que ha perdut el complex de poble menut on ‘no llueixen’ les grans produccions.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada