Sobre vestigis neandertals. Bolomor, una experiència única a la Valldigna

Núria Gregori
Tavernes de la Valldigna (La Safor)

Un moment de la visita a la cova

Visitar una excavació arqueològica com Bolomor (Tavernes de la Valldigna) et permet prendre distància, prendre consciència com a espècie i qüestionar-te quines seran les restes que trobaran de tu, de la teua civilització d'ací milers d'anys, quan els humans que habiten aquestes terres excaven els jaciments del que són ara les nostres poblacions, tot això en l'optimista cas que el planeta aguante i que a algú li puga interessar el que fem ara.

Fa unes setmanes tinguérem l'oportunitat de participar en una de les visites que la Diputació de València i l'Ajuntament de Tavernes organitzen al jaciment de Bolomor, un refugi habitat en el paleolític mitjà, des d'on els neandertals controlaven l'únic pas entre les serralades, transitat per manades d'animals que es dirigien a la zona de la vall i la mar. Bolomor no era un assentament (una 'població'), era un refugi temporal que ha assolit gran importància en l'arqueologia valenciana i estatal per l'àmplia cronologia en el que fou habitat (100.000 a 350.000 anys), les restes humanes localitzades i l'ús del foc, element pel qual el jaciment de la Valldigna s'ha convertit en un referent internacional.

El jaciment

Imatge de l'entrada de la cova

El jaciment es troba pròxim a la població de Tavernes de la Valldigna, i fou habitat fa aproximadament 350.000 anys per l'homo neandertal, qui va habitar el refugi fins fa 100.000 anys, moment en què s'abandona la cova per què els sediments que a poc a poc, any rere any, havien anat depositant-se cobreixen la quasi totalitat de la cova i Bolomor i deixa de ser habitable. Els neandertals abandonen Bolomor i aquests sediments, depositats durant segles, conformen en l'actualitat l'estratigrafia de la cova sobre la qual els arqueòlegs excaven, arranquen de la terra les restes deixades per aquesta espècie i les documenten per trobar pistes que ens permeten saber com vivien els neandertals.

En les 16 capes en què els arqueòlegs han dividit els sediments, i malgrat que en l'any 1935, una incursió minera extraguera el 70% del sediment de la cova, Bolomor s'ha mostrat com un jaciment molt ric que aporta abundant material arqueològic, en la que és l'excavació arqueològica més antiga del País Valencià. Així les diferents campanyes arqueològiques ens han permés conéixer els hàbits alimentaris dels neandertals de la zona i els animals que l'habitaven, saber fins on es desplaçaven per aconseguir les matèries primeres amb què -per exemple- feien els seus utensilis de pedra i obtenir informació paleoambiental: conéixer la zona, el clima, les plantes, l'ecosistema. A més d'haver-se localitzat importants restes humanes i les llars de foc més antigues del sud d'Europa.

La importància del foc 

No és habitual que a un jaciment es localitzen tantes llars de foc com a Bolomor, fins a quinze s'han arribat a localitzar en les diferents excavacions que s'han fet a la cova, tantes que fins i tot a simple vista les podrà descobrir el visitant. Però si les llars de Bolomor són importants, no és tant pel seu número, com per què algunes d'aquestes es troben al mateix estrat, al mateix nivell, fet que indica que els neandertals que habitaren Bolomor tenien enceses diverses llars al mateix temps. Un fet que converteix el jaciment de la Valldigna en un lloc excepcional, únic, doncs no s'han trobat evidències a cap altra excavació del període que demostre que els neandertals utilitzaven el foc de forma controlada encenent diverses llars per a menjar, escalfar-se, il·luminar-se, espantar depredador i socialitzar-se.

 Ossos i ferramentes

Les restes òssies localitzades a Bolomor, ens permeten conéixer fauna que va poblar les nostres terres durant més de 200.000 anys. Als diferents estrats s'han descobert restes d'elefants, hipopòtams, cavalls, tortugues, res inusual en aquesta espècie i en els períodes localitzats. El que si va cridar l'atenció dels arqueòlegs que treballaven a Bolomor fou el descobriment d'ossos de conills, doncs fins Bolomor es pensava que els neandertals no eren capaços de caçar espècies menudes, pensaven que no sabien fer trampes, però el jaciment de la Valldigna ha demostrat el contrari.

Els ossos mostren sovint marques de les ferramentes amb les quals esquarteraven els animals més grans, per a pujar al refugi només les parts més carnoses. A més, es troben molt fraccionats degut principalment a processos de sedimentació i per què aquestes poblacions trenquen els ossos per menjar-se la medul·la. Les ferramentes amb què caçaven, esquarteraven i es defensaven mantenen el patró de les ferramentes d'aquestes èpoques fetes de pedres tallades, fustes i resines naturals.

Els ossos de neandertals

Les restes humanes localitzades a Bolomor són d'onze individus diferents, localitzats als diferents estrats de l'excavació dels que s'han localitzat fragments. A Bolomor no es troben individus sencers, només alguns ossos, dents i parts del crani, un fet relacionat amb la pràctica del canibalisme habitual en els neandertals. Es desconeix si practicaven el canibalisme com a part d'un ritual o per la simple supervivència, però a Bolomor es conserven ossos amb mossegades de neandertals i marques de ferramentes. Les restes trobades corresponen a ossos llargs, dents i parts del crani entre els quals cal destacar un ós parietal d'un individu que va habitar aquests paratges fa 130.000 anys, la resta humana més antiga localitzada al País Valencià (de moment).

Apropar el jaciment

Detall de restes arqueològiques d'animals. Foto: Bolomor

Bolomor et permet conéixer els neandertals d'una forma única, com únic és el paratge en el qual es troba la cova i úniques les característiques de la terra que habitaven els neandertals. Un jaciment obert al públic, amb el que tinguem l'ocasió de conéixer una espècie extingida, tan semblant amb la nostra però amb la que en realitat poc tinguem a veure. Una oportunitat per saber com eren aquells que habitaren les nostres terres fa milers d'anys i aprendre alguns detalls de com vivien, veure en directe com construïen les seues ferramentes o aprendre a fer foc igual com ells ho feien.