Quan fins i tot la calor es pot posar en qüestió. ‘Filosofia per al poble’ pren el dubte com a estratègia

Núria Gregori
Castelló de la Ribera (Ribera Alta)

Segurament vos semble utòpic, si vos parle d’un grup de desconeguts que queden per a

Photo by Matthew Henry on Unsplash

parlar de filosofia. Si vos dic que una vegada a la setmana, una vintena de veïns de Castelló i altres localitats properes, s’intercanvien  textos de filosofia i queden per debatre’ls, per aprendre els uns dels altres. Però una cosa així és el que va passar l’estiu passat al Centre Social La Sardinera, quan un grup de gent sense massa punts en comú a primera vista, va començar a parlar de filosofia i va germinar Filosofia per al poble, un projecte que el pròxim 11 de juliol inicia la seua segona edició. 

El projecte

Podríem dir que Filosofia per al poble es troba en un punt intermedi entre un vermut amb els amics i una classe de les que engresquen. Els participants tenen llibertat per proposar autors o dirigir sessions, en uns seminaris als quals s’han pogut apropar al tema amb anterioritat gràcies als elaborats dossiers facilitats pels organitzadors i que et pots descarregar de forma gratuïta des de la seua pàgina de Facebook. 

Photo by Joanna Kosinska on Unsplash

Entre les lectures de la primera edició es trobaren autors com Friedrich Nietzsche, Adam Smith, Hannah Arendt, Judith Butler o Michel Foucault  amb els que els participants van aprendre les bases del debat (com debatre en termes filosòfics, els de la lògica formal que marquen el que són arguments vàlids i invàlids), mentre repassaven sense massa esforç la història de la filosofia. Aquesta segona edició pretén posar el focus sobre autors més contemporanis  i la sessió inaugural vindrà de la mà de Marina Garcés -Común (sin ismo)- i Paulo Freire –Pedagogía de l'oprimit-. Fragments d’unes lectures amb els que els organitzadors semblen marcar les bases d’un projecte que pretén ser una altra manera  de fer pedagogia (Freire), a la vegada que fer comunitat al voltant de la lectura filosòfica (Garcés).  

La pregunta com a partida

Un objectiu fonamental d’un espai com el Centre Social La Sardinera, que acull les sessions, és fer comunitat. Traçar vincles entre els veïns del poble –i dels pobles dels voltants- que es relacionen de noves formes. Deixen de ser coneguts, de veure's i potser saludar-se breument en comprar el pa, al mercat o a la cafeteria i comencen a estrènyer relacions, a crear nous vincles entre els veïns, en aquest cas, al voltant de la filosofia. 

I encara que en un primer moment, la filosofia ens pot semblar allunyada de les nostres realitats de poble, allà lluny, entronitzada entre epicuris grecs, il·lustrats anglesos,

Photo by Anomaly on Unsplash

neoliberals i nihilistes alemanys. Els temors de qui no som mestres en la matèria, els que pensem que no tenim les ferramentes necessàries per a afrontar un debat entre filòsofs, que no sabrem argumentar amb contundència, que se’ns escapen els conceptes... s’esvaeixen en els primers minuts de les primeres sessions. I és que a Filosofia per al poble aprenem que la filosofia en essència no és donar respostes, és fer preguntes i encara que sovint siga difícil fer la pregunta adequada, eixa que per ben formulada sempre siga vàlida, tots som capaços de preguntar, perquè tots tinguem la capacitat de raonar i per tant de dubtar, de dubtar de tot, com la filosofia.

Una disciplina que és intrínseca a la natura de l’ésser humà que vol saber per què les coses són com són, conscient que possiblement mai ho arribe a saber, però que té les ferramentes per a canviar-ho. I és just això ferramentes per a pensar, per a conviure, el que ens ofereix Filosofia per al poble. Per  què encara que la filosofia entre sovint en temes metafísics, que difícilment troben resposta (què és real i que no), només pel fet de preguntar-nos aprenem sobre la manera com pensem (lògica), sobre el concepte del bé (ètica), sobre la bellesa (estètica) o sobre els límits del coneixement (epistemologia). A Filosofia per al poble, aprenem una miqueta més sobre com organitzar-nos socialment i políticament i a establir nous vincles basats en el coneixement i el respecte, a saber que el fet essencial sovint està en la pregunta més senzilla, en eixa que sí som capaços de formular.

Joanna Kosinska Matthew Henry Anomaly